Avui, dia 8 d’abril celebrem el 50è Dia Internacional del Poble Gitano i us convidem a participar en les activitats que s’organitzen a Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/consell-municipal-poble-gitano/ca/noticia/dia-internacional-del-poble-gitano-50-anys-de-reivindicacions_1053174
El poble gitano forma part de Catalunya des de fa segles, però són poc reconegudes les seves aportacions a la cultura i a la llengua catalanes. Per exemple, paraules tan nostrades com calés, paio o llumí provenen de la llengua caló o romaní. En el pla artístic, les contribucions són molt àmplies. Hi trobem personalitats tan populars com Carmen Amaya o Peret. També d’altres menys conegudes com el cartellista barceloní Helios Gómez, a qui La Virreina ha dedicat una exposició darrerament: https://ajuntament.barcelona.cat/lavirreina/ca/exposicions/dies-dira-comunisme-llibertari-gitanos-flamencs-i-realisme-davantguarda/490
Tot sovint, es relaciona la població gitana amb la pobresa i l’exclusió, però sense mirar ni actuar sobre les causes estructurals. Per a comprendre algunes situacions i trencar amb les falses creences, cal escoltar la seva veu. En aquesta línia, al documental ‘Gitanos catalans!’ s’explica que el poble gitano hi és des de sempre, però invisibilitzat. És necessari que estigui molt més present per a poder trencar els estereotips.
- Documental ‘Gitanos Catalans!’. Antoni ‘Sicus’ Carbonell: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/gitanos-catalans/video/4299350/
- Associacions com la Fundació Pere Closa i el projecte radiofònic ‘Veus Gitanes’ també estan fent molta feina de promoció i divulgació:
- Fundació Pere Closa: www.fundaciopereclosa.org
- Veus Gitanes: http://vocesgitanas.net/category/noticias/
Cal lluitar des de casa i des de les escoles contra l’antigitanisme que pateixen moltes criatures. Algunes activistes gitanes denuncien que sovint aquests infants no reben el mateix seguiment quan es detecta absentisme, que no els expliquen res sobre la seva història, ni se’ls donen referents positius. És feina de l’escola pública i de la resta d’institucions garantir els seus drets i la igualtat d’oportunitat per a totes les criatures. Us recomanem un llibre per a treballar aquestes qüestions i 2 reculls de contes gitanos per a compartir en família:
- ‘Resitencias gitanas’. Silvia Agüero y Nicolás Jiménez. Editorial Libros. https://vallecas.com/un-libro-contra-los-mitos-y-los-estereotipos-del-pueblo-gitano/
- ‘Contes Rromane’. Sebastián Porras Soto. Fundació Pere Closa: http://www.fundaciopereclosa.org/wp-content/uploads/2018/02/Contes-Rromane-2MB.pdf
- ‘Contes Rromane Duj’. Mercedes Porras Soto i Sebastián Porras Soto. Fundació Pere Closa: https://www.fundaciopereclosa.org/wp-content/uploads/2019/01/Contes_Rromane_Duj_WEB.pdf
Alguns dels estereotips més estesos (com la figura del patriarca o la cerimònia del mocador a les bodes), s’han utilitzat per a reforçar la creença que aquesta cultura és més masclista que la resta. Això ho desmenteixen moltes activistes feministes gitanes, com la Sílvia Agüero o l’advocada Pastora Filigrani:
- Articles de Silvia Agüero a Píkara Magazine: https://www.pikaramagazine.com/author/s/
- Articles de Pastora Fligrani a Píkara Magazine: https://www.pikaramagazine.com/author/pastora/
Un altre error és fer servir la paraula ‘clan’ per a referir-se a les famílies gitanes, terme que segueixen emprant molts mitjans de comunicació i que porta a relacionar gitanitat i delinqüència. Tot això contribueix a menystenir les vides gitanes i té un impacte directe en temes tan importants com el dret a l’habitatge o l’accés al mercat laboral.
Es calcula que fa més de 600 anys que les primeres persones gitanes van arribar a Catalunya i, ja des del principi, van ser reprimides. Des dels Reis Catòlics fins avui se les ha perseguit, engarjolat i estigmatitzat, escampant llegendes i estereotips negatius que, malauradament, encara es mantenen en part. No cal tirar gaire enrere per recordar la ‘Ley de Vagos y Maleantes’ del franquisme, que assenyalava directament el poble gitano. S’han invisibilitzat sistemàticament les violències que la població gitana ha sofert durant segles, com el genocidi que van patir als camps d’extermini nazis. No és estrany, doncs, que l’antigitanisme sigui una de les formes més escampades i antigues de racisme a Catalunya.
Conèixer la història i la diversitat de la nostra cultura, reivindicar-les tot garantint l’equitat per a tothom, és la millor manera de conviure en el respecte.
Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya: https://www.museuvirtualgitano.cat/
Manifest del Consell Municipal del Poble Gitano: https://ajuntament.barcelona.cat/consell-municipal-poble-gitano/sites/default/files/Manifest%20CMPG.pdf
Pròximament s’inaugurarà la Casa de la Cultura i la Memòria Gitana de Barcelona (C/ Jupí, 4). Conèixer la història i la diversitat de la nostra cultura, reivindicar-les tot garantint l’equitat per a tothom, és la millor manera de conviure en el respecte.
Opre Roma!
Comissió de Cultura – AMPA Els Llorers